Pneumàtics BTT, què tenir en compte?

La informació que necessitem per escollir bé els pneumàtics la trobem, en la majoria dels casos, en les etiquetes, el flanc del pneumàtic o bé a la pàgina web del fabricant. Gràcies al domini de les dades clau com són la mida, el TPI, bandes de rodament, etc. incrementarem les possibilitats que el pneumàtic que comprem realment sigui el que més s’adeqüi a la nostra pràctica de BTT. Vegem-les.

La mida del pneumàtic

Actualment conviuen tres sistemes de mesura dels pneumàtics: l’anglès, que mesura en polzades, el francès i l’ETRTO (European Tyre and Rim Technical Organisation), que mesuren en mil·límetres.

El sistema de mesura anglès ens indica el diàmetre exterior i l’amplada del pneumàtic en polzades i el trobem presentat de la següent forma: XXxX.X, com per exemple: 29×2,1. Aquesta mesura, tot i ser molt popular dins el món de la btt, ens pot portar a l’error atès que, no ens indica el diàmetre interior del pneumàtic; factor clau per saber si el pneumàtic encaixarà amb la nostra llanta. A tall d’exemple, els pneumàtics de 559 mm, de 571 mm o de 590 mm de diàmetre interior són tots considerats com a pneumàtics de 26 polzades.

El sistema de mesura francès, utilitzat en carretera i cicloturisme, ens indica el diàmetre exterior i l’amplada del pneumàtic en mil·límetres. A més, després d’aquestes dues xifres hi trobem una lletra (A,B,C,D) que, en relació amb el diàmetre exterior, ens informa del diàmetre intern del pneumàtic. Així, un pneumàtic de cicloturisme de 700x32C, té un diàmetre extern de 700 mm, una amplada de 32 mm, mentre que, la lletra C, ens informa que el pneumàtic té 622 mm de diàmetre intern.

Finalment el sistema de mesura de referència, l’ETRTO. Aquest, a diferència dels altres dos sistemes de mesura està estandarditzat sota la norma ISO, i ens informa de l’amplada i del diàmetre intern del pneumàtic en mil·límetres. D’aquesta manera podrem descobrir de manera inequívoca si hi haurà algun problema de comptabilitat amb la llanta de la nostra bici. Cal remarcar que no només es tracta d’una qüestió de comptabilitat sinó de seguretat, ja que, si per exemple, escollim un pneumàtic d’una amplada de 62 mm amb una llanta d’amplada interior de 17C, correm risc que el pneumàtic es destaloni.

La següent taula ens informa de la comptabilitat entre les diferents mides d’amplada entre pneumàtics i llantes.

Tpi o Treads per Inch

El segon element que us aconsellem a tenir en compte a l’hora d’escollir el vostre pneumàtic és el número de TPI. Aquest ens indica el nombre de filaments de niló per polzada (2,54 cm) que formen la carcassa del pneumàtic. En termes generals, quan el TPI és baix, per exemple 33TPI, el pneumàtic tindrà un percentatge més elevat de goma fent-lo més resistent a les punxades, alguns grams més pesat i menys flexible. D’altra banda, quan el TPI és alt, 100TPI o més, el pneumàtic té menys goma, serà més flexible, s’adaptarà més a les irregularitats del terreny i serà una mica més lleuger però també més susceptible a les punxades o talls.

Els fabricants de pneumàtics ofereixen diferents tipus de carcasses per donar resposta a les necessitats dels diferents usuaris. Gràcies a aquest indicador podreu fer-vos una idea quina serà la relació lleugeresa/flexibilitat/resistència del pneumàtic i esbrinar per quina pràctica BTT ha estat pensat. Un exemple d’això el podem veure en les carcasses EXO de Maxxis orientades a pràctiques de BTT més extremes i amb un TPI relativament baix de 60.

Banda de rodament i pressió del pneumàtic.

La banda de rodament és la part del pneumàtic que té contacte directe amb el terreny i, per tant, la responsable que tinguem una adherència i rendiments òptims. Existeixen pneumàtics polivalents, però la realitat és que no existeix el pneumàtic que tingui un alt rendiment en tots els terrenys. Així, si busquem aquest alt rendiment, caldrà que adeqüem el pneumàtic a les condicions meteorològiques i la modalitat que practiquem. A grans trets, les bandes de rodament de tac petit i junt i de compost més dur ens permetran rendir en terrenys secs i durs; a mesura que el terreny s’accidenta i/o és més humit necessitarem una banda de rodament amb tacs més espaiats, més alts i de compost més tou.

S’ha de tenir en compte però, que per més que ens esmercem a escollir una banda de rodament adequada a la meteorologia i pràctica de BTT que realitzem, si utilitzem una pressió superior o inferior a les recomanades pel fabricant no traurem el màxim rendiment al pneumàtic. Aquesta informació la podem trobar tant en l’etiqueta com en el flanc del pneumàtic i ens ve presentada en bars i PSI (pound per square inch). Per exemplificar-ho, un pneumàtic Maxxis High Roller II de 58-559 mm té una pressió mínima de 35 psi i una màxima de 60 psi (35-60 psi/2.5-4.1 bar). Alguns fabricants, com és el cas de Michelin, posen a la nostra disposició una taula de pressions recomanades segons la modalitat i el pes del ciclista.

Com podem veure en l’anterior taula de pressions, els pneumàtics de darrere normalment porten més pressió atès que han de suportar gran part del pes del ciclista i es busca optimitzar la força de pedaleig. Els davanters en canvi porten un pèl menys de pressió, 0,1 bar menys, per tal d’afavorir l’adherència.

Per concloure, si tenim present totes aquestes dades estarem més a prop d’escollir el pneumàtic que doni resposta a les nostres necessitats. Tanmateix, sabem que no és una tasca senzilla i us recomanem que, sempre que en tingueu ocasió, us deixeu assessorar pels mecànics i experts de les botigues especialitzades. Aquests realitzen un esforç constant per estar sempre al dia dins un mercat tan canviant com és el de la BTT.