Text i imatges dels nostres amics Senglanassos, Grup d’Esports de Muntanya del Club Excursionista Maçanatenc
http://www.senglanassos.com/2014/12/club-btt-els-senglanassos.html
VINT ANYS D’HISTÒRIA, VINT ANYS PER NO OBLIDAR
El Club Btt Senglanassos fou fundat l’any 1994 amb l’empenta d’una colla d’amics i amants de la BTT que sortíem en bici regularment per Maçanet. El primer president i principal impulsor del club fou en Jordi Batlle, que portà a terme tota la gestió per fundar l’entitat.
En el seu moment va ser el primer club ciclista de Catalunya dedicat a la BTT . El nom té el seu origen a la forma com ens anomenen els de Darnius. En els primers temps es feien moltes sortides en diumenge, sempre pels camins i pistes de Maçanet i es pujava tot sovint a Les Salines. Ja el primer any es va organitzar la primera prova de BTT , amb sortida a les Platanes i amb la participació de més de 300 corredors. La prova va ser un èxit en tots els aspectes, participació, recorregut, organització, implicació de la gent i va tenir un gran impacte al poble.
L’any següent el club va organitzar per primera vegada una prova del Caixa Girona, amb gran èxit. Molt jovent i no tant joves es van implicar a netejar el recorregut, marcar la cursa i col•laborar en els diferents aspectes de la prova. També es va organitzar la primera de 5 o 6 proves de la Copa GIRONA de carretera que va anar organitzant el club al llarg dels anys.
Als principis de 1996 es va organitzar el primer descens, amb sortida a sota els Gessos i arribada a la Farga. Aquest seria el primer de molts descensos que han organitzat els Senglanassos i crearia l’embrió d’una gran fornada de ciclistes.
Per Sant Isidre hi havia el costum de pujar a les Salines en bicicleta un bon nombre de Senglanassos de totes les edats. També anualment es feia un descens a mitja nit des del Santuari en nits de lluna plena.
Entre els anys 95 i 97 també diferents ciclistes del club com en Jep i Joan Coromines, Josep Dalmau, Olga Llaona, Quico Lecumberri i David Sànchez participaren en el Caixa Girona amb resultats força destacats. També un grup més ampli participàrem en marxes no competitives per tota la província de Girona. Els xandalls, samarretes commemoratives i les equipacions del club es van estendre pel poble i gairebé tothom els feia servir.
L’any 1997 en Josep Dalmau i l’Olga Llaona amb l’ajuda de David Sànchez van organitzar unes sortides mensuals per nens que van tenir molt d’èxit, arribant en alguna ocasió a ser gairebé 20 nens.
Cap a l’any 97-98 el club s’implicà en la creació del Centre Btt Salines Bassegoda, dissenyant-ne els primers recorreguts, i l’organització general del mateix. Per tal de conèixer de primera ma el funcionament d’un centre BTT vàrem visitar els de Banyoles i 2 més a França.
El Club va continuar organitzant competicions, destacant el campionat provincial de rallye, on va guanyar en Josep Antoni Hermida i de descens.
En totes les competicions els participants destacaven els recorreguts tècnics i divertits, quasi sempre dissenyats per un autèntic enginyer de camins BTT com Josep Dalmau.
Poc a poc però, l’activitat va anar decantant-se més a les sortides de colla que no a les competicions, incrementant-se el nombre de ciclistes de totes les edats que sortíem junts. Era molt habitual anar al Castell de Mont Roig i a Albanyà.
L’any 98 es va fer la primera edició de la Molina – Maçanet, travessa de dos dies en bici que férem durant 4 anys. Alguns anys passant per Besalú i altres per coll d’Ares.
També participàvem cada any a la Travessa de l’Albera a peu, del Pertús a Banyuls, prova que inicia la transformació dels primers membres del club de ciclistes a marxadors / corredors de muntanya. Es van anar introduint d’altres activitats, com l’esquí de fons i les excursions amb raquetes així com les ascencions a cims com el Canigó i el Bastiments a l’hivern.
Al mateix temps en Joan Corominas destacava a nivell nacional a les competicions de descens amb molts bons resultats. La seva influència va fer decantar cap al descens la nova generació de ciclistes com en Dámaso García i en Joan Molas, que l’any 2003 van esdevenir el relleu al capdavant de l’entitat”
“ Era l’any 2003 que vam decidir que el club havia de seguir tirant endavant, els primers membres van fer un pas al costat per deixar que nosaltres agaféssim la responsabilitat del club. Érem molt joves, però l’entusiasme d’haver viscut durant molts anys en un club actiu, feia que volguéssim tirar-ho endavant.
Per llavors ja competíem regularment per tot Catalunya en la modalitat de descens, iniciats l’any 2001 de la mà de Joan Corominas, deixant la nostra empremta per tot arreu a on anàvem, els nois de Maçanet començàvem a ser un referent en el món del descens.
En part gràcies una jove Victoria Hernández, que per llavors començava a forjar-se el que ha estat una llegenda del descens nacional, i que tot i ser de l’Escala, es sentia orgullosa del seu “altre” poble.
Vàrem començar a iniciar-nos en la modalitat del dirt jump, construint els nostres circuits de salts per tot Maçanet. Primer vàrem començar en el circuit de Can Coll, fins que ens va quedar petit, i vàrem traslladar-nos als camps del Mas Quintà, a on ens fèiem grans i apreníem cada dia d’aquesta modalitat.
Per llavors tan sols portàvem dos anys dirigint el club i teníem molt d’entusiasme per fer moltes coses, així que vam recuperar la pedalada nocturna, i en vam dir el “el senglar de mitjanit”, que va ser molt ben vinguda i la vàrem repetir al llarg d’alguns anys, i vàrem seguir organitzant pedalades periòdiques per engrescar a tothom, especialment els més joves, tal com havien fet amb nosaltres. Calia no oblidar les rutes del centre BTT, que els primers anys es realitzaven quedades per fer manteniment, ja que creiem que eren molt importants pel poble i pel futur del nostre club, però que finalment i al llarg dels anys, ens van quedar en l’oblit. L’any 2005 va ser clau en el futur del nostre club, ja que es va tornar a organitzar una copa catalana de descens, per llavors se’n va anomenar “masdh”, i va ser el primer de molts més que es van organitzar a partir de llavors, agafant ressò i convertint-se en una de les proves més mediàtica. Per aquella primera edició la cursa va finalitzar a Can Muntada, i el circuit transcorria pels fonaments del que ara són cases a la urbanització.
Els següents anys la nostra passió pel descens i el dirt jump va fer que deixéssim el club de costat, practicàvem modalitats bastant allunyades del que tothom practicava, i va fer que ens distansciéssim una mica de les modalitats més convencionals.
El club per llavors cada dia ens quedava més petit, amb pocs socis i pocs directius, però tot i això sempre es treien forces per seguir organitzant coses per a tothom, i aquells anys, tot i les dificultats, es van organitzar marxes populars i pedalades, com el “camí calent Català” o la “ruta de l’estraperlo”.
Els últims dos anys han estat molt difícils pel club, i es que la manca de gent, i el poc temps disponible, no han ajudat. Seguint en la mateixa línia de tots aquests anys, el club va apostar per organitzar una cursa de descens, que l’any 2013 ens va deixar amb molt bon regust, però aquest 2014 ha estat més difícil, i varem haver de prendre una de les decisions més difícils dels últims anys, i es que pocs dies abans de l’organització de la prova vàrem tenir que anul·lar-la per falta de participants.
Però sobretot, i per no perdre els costums d’aquests vint anys, hem organitzat pedalades populars, per intentar engrescar a tothom possible.
En l’actualitat, i sobretot a títol personal, els integrants de la junta tornen a col·laborar en un nou projecte, una ruta btt que unirà el Vallespir i Maçanet, i que servirà per primera vegada, enllaçar el centre btt Salines-Bassegoda, amb el centre btt del Vallespir.
I es que tot i que han passat vint anys plens de dificultats, aventures, pujades i baixades, i moments entranyables, i hem explorat per totes les modalitats del btt, no hem oblidat mai els nostres orígens ni el que realment ens agrada fer, PEDALAR”.
CEM BTT ELS SENGLANASSOS 